Friday, December 23, 2011

Vitamines i res

Som responsables amb els nostres pacients,el problema és que la responsabilitat se'ns agota en el treball.En les nostres vides no pensem la millor decisió, ja la fem a la clínica.Quan es tracta de nosaltres no ens queda res.Perquè si et prens les teves vitamines i pagues els teus impostos i no et escoles a les cues,l'univers segueixd onant-te gent a qui estimar i després deixen que se'tescapin una altra vegada.I que et queda?! Vitamines res.



Friday, December 16, 2011

Tinc només ara

No tinc res, només ara 
i ara està mullat en tu 
com el llabis en un vi negre i bogeria 
després d'una nit quan has trobat un camí.



Últim començament

En aquesta nit trista i soltària sense pluja
En un camí marcat per les projeccions
de les finestres d'uns insomniacs.
Ens trobem vells i sense somnis
secs
I com ja tenien que robar-nos
Ens hem promès un (potser últim)
començament.

Thursday, December 08, 2011

Declaracions sobre l'amor

Mira com és per mi,t'acostumes a volar només amb una ala...És cert,ets una mica graciós,amb una part del cos apuntant cap al sol i l'altra balancejar-se cap avall.De tota manera,tu saps que funciona que et desplaces,no tens altres informacions i ni se't passa pel cap agafar a algú en braços per veure com és amb dues ales...



Sento tranquil-litat a partir d'ara.Tot es simple : estic anant per un camí.A vegades m'agafa algú de la mà per un troç de camí.Altres vegades estic sol.Simplement així estan les coses i no trobo cap motiu per la tristesa.Aprenc.Em transformo. Respiro somriures, amor, películes, jocs, detalls, nits i matins,música i començaments.Els inspiro però també els expiro.I passo per tot portant amb mi lo bell i lo dolorós,abraçades en un esbart corrent al que aprenc a rellançar-lo intel-ligentment en l'univers sobre la forma... d'un poema,per exemple.Crec que la gran bellesa deixada enrere sobrepassa molt a les persones que l'han creat i les seves petites ambicions.No tinc por.Estimo i pateixo.Ric i ploro.De vegades acompanyat,d'altres vegades sol.Així estan les cose i he decidit acceptar-les i gaudir de totes.El camí és molt bonic!


Estem junst des de fa un temps.No ens casem perquè momentàniament no tenim perque.Les coses van bé, així que per què canviar-les?La meva vida no es una seqüencia d'accions, decisions i sentiments.La meva vida és només ara,amb tot lo que això implica.I ara m'agrada despertar-me en els seus braços.Besar-li els somriures de les perpalles.Parlar amb ell sobre qualsevol cosa.Fer pans i esborrejar-los amb l'esponja com si tot fos possible.Que em assequi el cabell amb la tovellola.que m'ensseni coses.Acariciar-lo quan li fa mal.Que ballem al carrer.Em fa sentir-me poderosa.No és important com ens miren els que ens envolten.Mai.Es important el ple entre nosaltres;igual que el buit entre nosaltres.No sé com prometer-li a llarg termini perquè no sé qui serè després d'un centenar de matins.No em permeto mentir.Quan em canso i m'entra por i no sé per on anar,prenc un descans.No trio un camó determinat perquè hi han molts,falten senyals i estan plens de matisos gris.Així que em miro i canvi-ho alguna cosa trencada.Després d'això es veu un camí mes enfocat que els altres.i en lo que te a veure l'amor,vaig aprendre a preguntar-me una sola cosa: és la meva vida més bella amb ell que sense?Sempre que la resposta és SI el problema de l'amor està resolt.Així pensso ara.Així estimo ara.

Fotografies

En el nostre viatge per la vida ningú fa fotos del camí.Per què qui vol recordar-ho?
Ens exigim perquè és necessari no per què ens agradi.L'impecable ascens les llàgrimes,el dolor i l'angoixa mentre intentes superar-te,ningú fa fotos d'aixó,ningú vol recordar-se.Nomès volem recordar les vistes de l'incomparable moment en el cim del món,això ens ajuda a segui endavant,ascendint.
El dolor val la pena,és això el estrany,que val la pena.

Wednesday, December 07, 2011

La vritat

A vegades la resposta confirma els nostres temors.Però a vegades pot aportar una altra solució que et doni una altra perspectiva.
Després d'escoltar totes les opinions i considerar tots els punts de vista,per fi trobas el que buscaves ''la vritat''.Però amb la vritat no acabes,comences una altra vegada amb un munt de preguntes noves.

Sunday, December 04, 2011

La Veu d'ell

Una habitació buida,finestres grans,dos gronxadors que pengen del sostre,molta llum,blanc i blau.Ella es baixa d'un gronxador i dibuixa a terra un disc de vinil...la veu d'ell flueix a través d'ella vibrant,la seva veu i les cordes de guitarra,la veu d'ell es barreja amb les seves emocions,els seus pensaments,amb els desitjos,les seves pors,amb els seus peus descalços,els seus records i somnis,amb tot el que ha volgut ser i no es va atrevir,la veu d'ell es barreja amb l'univers sencer en la més perfecta caixa de música i ara ella té valor er mirar cap amunt amb els ulls tancats,es converteix el sostre en cel,el pis en aigua,s'obre les ales invisibles de pols estel-lar,i per un sol instant,el moment perfecte- per surar en el interminable bell,simple com un vals,igual que un ángel...

Agafats de la mà

Totes les finestres estan obertes,les cortines llargues i blanques flotan a punt de caure,a punt de convertir-se en ales, ell és tan petit que podria volar muntat en una mosca, ella és tan petita que podria caures entre dos teclats,van agafats de la mà callats,van agafats de la mà espantats,van agafats de la mà feliços,van agafats de la mà immortals,van agafats de la mà simple, van agafats de la mà amb naturalitat con si han nascut enganxats de les mans,han començat a córrer, ell sobre les tecles blanques,ella sobre les negres,riuen petits i estupids i honestos...no tenen por,si ella es cauria,ell arribaria muntat en una mosca i la salvaria.