En el nostre viatge per la vida ningú fa fotos del camí.Per què qui vol recordar-ho?
Ens exigim perquè és necessari no per què ens agradi.L'impecable ascens les llàgrimes,el dolor i l'angoixa mentre intentes superar-te,ningú fa fotos d'aixó,ningú vol recordar-se.Nomès volem recordar les vistes de l'incomparable moment en el cim del món,això ens ajuda a segui endavant,ascendint.
El dolor val la pena,és això el estrany,que val la pena.
No comments:
Post a Comment