Una habitació buida,finestres grans,dos gronxadors que pengen del sostre,molta llum,blanc i blau.Ella es baixa d'un gronxador i dibuixa a terra un disc de vinil...la veu d'ell flueix a través d'ella vibrant,la seva veu i les cordes de guitarra,la veu d'ell es barreja amb les seves emocions,els seus pensaments,amb els desitjos,les seves pors,amb els seus peus descalços,els seus records i somnis,amb tot el que ha volgut ser i no es va atrevir,la veu d'ell es barreja amb l'univers sencer en la més perfecta caixa de música i ara ella té valor er mirar cap amunt amb els ulls tancats,es converteix el sostre en cel,el pis en aigua,s'obre les ales invisibles de pols estel-lar,i per un sol instant,el moment perfecte- per surar en el interminable bell,simple com un vals,igual que un ángel...
No comments:
Post a Comment