Agafats de la mà

Totes les finestres estan obertes,les cortines llargues i blanques flotan a punt de caure,a punt de convertir-se en ales, ell és tan petit que podria volar muntat en una mosca, ella és tan petita que podria caures entre dos teclats,van agafats de la mà callats,van agafats de la mà espantats,van agafats de la mà feliços,van agafats de la mà immortals,van agafats de la mà simple, van agafats de la mà amb naturalitat con si han nascut enganxats de les mans,han començat a córrer, ell sobre les tecles blanques,ella sobre les negres,riuen petits i estupids i honestos...no tenen por,si ella es cauria,ell arribaria muntat en una mosca i la salvaria.

Felicitat

Des de l'instant que te he vist he sapigut que sóc el més a prop de coneixer-me en totalitat. I no se que fer amb aquest sentiment de felicitat. Una felicitat molt curta.

Són aquests els moments quins fan que la vida brilli més?