Mira com és per mi,t'acostumes a volar només amb una ala...És cert,ets una mica graciós,amb una part del cos apuntant cap al sol i l'altra balancejar-se cap avall.De tota manera,tu saps que funciona que et desplaces,no tens altres informacions i ni se't passa pel cap agafar a algú en braços per veure com és amb dues ales...
Sento tranquil-litat a partir d'ara.Tot es simple : estic anant per un camí.A vegades m'agafa algú de la mà per un troç de camí.Altres vegades estic sol.Simplement així estan les coses i no trobo cap motiu per la tristesa.Aprenc.Em transformo. Respiro somriures, amor, películes, jocs, detalls, nits i matins,música i començaments.Els inspiro però també els expiro.I passo per tot portant amb mi lo bell i lo dolorós,abraçades en un esbart corrent al que aprenc a rellançar-lo intel-ligentment en l'univers sobre la forma... d'un poema,per exemple.Crec que la gran bellesa deixada enrere sobrepassa molt a les persones que l'han creat i les seves petites ambicions.No tinc por.Estimo i pateixo.Ric i ploro.De vegades acompanyat,d'altres vegades sol.Així estan les cose i he decidit acceptar-les i gaudir de totes.El camí és molt bonic!
Estem junst des de fa un temps.No ens casem perquè momentàniament no tenim perque.Les coses van bé, així que per què canviar-les?La meva vida no es una seqüencia d'accions, decisions i sentiments.La meva vida és només ara,amb tot lo que això implica.I ara m'agrada despertar-me en els seus braços.Besar-li els somriures de les perpalles.Parlar amb ell sobre qualsevol cosa.Fer pans i esborrejar-los amb l'esponja com si tot fos possible.Que em assequi el cabell amb la tovellola.que m'ensseni coses.Acariciar-lo quan li fa mal.Que ballem al carrer.Em fa sentir-me poderosa.No és important com ens miren els que ens envolten.Mai.Es important el ple entre nosaltres;igual que el buit entre nosaltres.No sé com prometer-li a llarg termini perquè no sé qui serè després d'un centenar de matins.No em permeto mentir.Quan em canso i m'entra por i no sé per on anar,prenc un descans.No trio un camó determinat perquè hi han molts,falten senyals i estan plens de matisos gris.Així que em miro i canvi-ho alguna cosa trencada.Després d'això es veu un camí mes enfocat que els altres.i en lo que te a veure l'amor,vaig aprendre a preguntar-me una sola cosa: és la meva vida més bella amb ell que sense?Sempre que la resposta és SI el problema de l'amor està resolt.Així pensso ara.Així estimo ara.
No comments:
Post a Comment